Borratxo perdut
Em diuen borratxo, però mai no ho estic;
potser us fa l'efecte, però no té sentit.
Tot el que veig doble és que està repetit;
traieu-me les rodes...que no em volti el llit.
No és cert que els borratxos diuen la veritat,
n'he vist més de trenta i tots m'han enganyat.
El portal de casa, me l'han amagat;
deu ser algun bromista que va ben torrat.
Uns diuen que no; els altres, que sí;
d'això, en té la culpa el que posa aigua al vi.
No sé per què fan els carrers tan estrets,
avui m'empenyien totes les parets.
Em ventaven coces totes les canals;
la sort que he tingut d'arrapar-me als fanals.
Arribo a la casa i no trobo el forat;
la clau deu ser torta o el pany embussat.
Surt la meva dona, diu que vaig ben gat;
sempre està de conya o pot ser m'ho ha semblat.
És com les veïnes...si em pixo als replans,
no estan informades que ho faig sense mans.
No tingueu cap dubte que cal apreciar,
que, si la fas curta, costa d'apuntar.
Si un dia de sobte i per casualitat,
tingués un mal beure i vaig empastifat...
és que he begut aigua amb bromur rebaixat,
que no treu la set però et deixa destrempat.
La de Karabanya, la de Viladrau,
la de les muntanyes, la pluja quan cau
o l'aigua del Carme, Perrié, de Vichí,
de Beri, de Caldes o la Font del pi.
Que jo prefereixo el suc del raïm,
que és la medecina millor que tenim.
Guareix les ferides, l'esperit de vi;
pleguem de parides...que vaig a dormir.
Uns diuen que no; els altres, que sí;
abstemis de l'hòstia, el Déu que els va parir!
Autor(es): Josep Andújar "Sé"
