L'home llop

Josep Andújar «Sé»

Estava al llit, em picava el pit, m'han crescut les orelles,
les parpelles vermelles i esmolats els dits.
En el lavabo, al mirall m'he mirat, collons quina canya,
aquí el algodón no engaña: m'he tornat home llop.

Sóc l'home llop, persegueixo les noies,
sóc l'home llop, ja no recullo ampolles,
sopo a Les Panolles i sóc tot un senyor.
Vaig despullat per un teulat prop de casa teva,
tinc la llet que no neva i que vius al costat.

Obro la finestra, m'hi deixo la cresta,
el teu gat s'engresca, li foto una llesca
i me n'he fet uns guants, mira que elegants.

Que maca estàs dormint al ras,
tu ets la meva nena i si hi ha lluna plena boig em tornaràs.

Es fon la nit, ni un pèl al pit,
surt la teva mare i em diu, cosa rara, fot el camp d'aquí.
Municivils, guardiacipals em diuen vine pardal,
no facis l'animal o et vestirem de blau amb tons morats.

Sóc l'home llop, persegueixo les noies,
sóc l'home llop, però què t'empatolles,
espantes les noies i ara et caurà el pèl.

Sóc innocent, tu ets un calent, t'hem trobat en boles
i por mis pistolas que t'engarjolarem.

De nit miro el cel des de la Model, són deu anys i un dia,
per la tonteria de canviar de pell dels peus al clatell.