La tornada
La nit ja resta atrapada al calaix de l'albada i se sent el motor.
Entre un núvol de gavines venen les teranyines buscant el repòs.
Les primeres llums del dia i les aigües tranquil·les s'obren al seu pas.
Entre els alés que fumegen també s'hi barreja el fum d'algun cigar.
L'aire transporta la llibertat i és més salada l'aigua del mar.
El gel es trenca en mil trossos i un munt de curiosos volen ajudar,
porten la bossa plegada per si la raballa poden replegar.
A "Cal Nou Noè" les torrades i les arengades esperen, pacients,
els pessics i les xerrades amb veus disparades que xorden l'ambient.
Ara arribarà en "Paiella", en "Tomata", en "Titella", els "Doltres" i en "Met"
i més tard els "Pinyoneros", en "Cumí", el "Botero", el "Xato" i es "Nen".
Algú demana all i oli i en Tana s'engresca amb la mà de morter,
els porrons pugen i baixen, les goles s'esclafen amb vi del celler.
I pel carrer de les Banyes les dones s'afanyen per anar al mercat,
ja han deixat llesta la casa, l'eixida fregada i el llit preparat.
Coberts pel son, les lleganyes, una boira estranya i el sotrac del vi,
els pescadors s'acomiaden, el mar està en calma i se'n van a dormir.
L'aire transporta la llibertat i és més salada l'aigua del mar.
És la tornada que jo he somiat...
Autor(es): Josep Andújar "Sé"
