M'hauràs de perdonar
De tant en tant, penso en tu,
de tant en tant o a cada instant, no n'estic segur;
vaig tant de pressa fent endreça pel futur,
que em fas rumiar si t'he perdut.
No oblidaré la matinada emocionada, i jo també,
fugint del ventre de la mare com un peix
i no sé quantes coses més.
I vaig dipositar dos petons a cada galta; tot seguit vaig abraçar-te.
Amb un dit jo dibuixava els perfils que m'estrenaves
i el meu món es transformava en un moment.
Vaig inventar herois i contes que tant vares estimar;
quan t'adormies, no parava de mirar
com destil·laves tanta pau.
Vas caminar i em fa l'efecte que ja no et podré atrapar;
els anys s'escapen com cometes pels teulats,
ara em desperto i potser és tard.
Transportes en el cor aquelles primeres cartes dels qui juren estimar-te,
una espurna a la mirada, un mirall que et té atrapada
i els secrets que has amagat en un racó.
Cada gest, cada rialla, el somriure, la mar blava,
que fan fondre els meus fusibles de les hores invisibles
que demà també m'hauràs de descomptar.
Perquè estic segur que no podré canviar.
I un cop més creuré que m'has de perdonar.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"
