Matins en el raval
Les ombres van pujant per les façanes
i el sol va remuntant,
darrere les canals les sargantanes
miren l'home del sac.
"Compro parracs, paper i cartró, retalls d'aram o plom
i desenganys per oblidar, me'ls enduc per cremar"
Es tensen els cordills de les persianes,
les baldes alliberen els portals,
les aigües vessen per les estopades
d'aquelles fonts que mai no paren de rajar.
Les mosses van lluint la cansalada,
els cossos desborden els davantals,
la més maca porta unes arracades,
són les primeres que un home li ha regalat.
Em vaig quedar atrapat entre les xarxes,
la nit passada quan nedava pel seu mar.
S'amaguen entre els flocs del mestre
d'aixa somnis aventurers
i escanyen a la forja amb les mordasses
els crits d'un peixater.
"Porto peix blau dels sardinals, barat i fresc com cal
i molts records dels mariners per les seves mullers"
Les velles marxen de les balconades
quan senten els renecs d'un carreter,
somriu un esmolet rostit d'espurnes
casant la mola amb la punxa d'un ganivet.
I esquitxen al safareig ensabonades
les últimes notícies dels amants,
quan pels sobreeixidors fugen les flames
que s'han cremat en els quinqués dels artesans.
Les nenes van al cel des de les xancles
mentre s'eixamplen els matins en el raval.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"
