La ranxera d'El Gran Lectus
Col·leccionista de llits
Com deia el meu avi
Des de petit he anat fent
El meu inventari
Per si un dia en algun lloc
Una noia venia
I m’instal·lava al seu llit,
Si ella me l’oferia.
Vaig anar de llit en llit
Fins el matrimoni
Amb la impressió de saltar
Dins del llit erroni
Ebri de la sensació
De ser immortal
Provo el quàdruple mortal
A veure si és més fàcil.
Que vinguin els llits que he viscut grinyolant amb les potes
Que sonin ben fort els somiers els capçals i les molles.
Que parlin coixins i llençols, cobrellits i flassades.
Que cridin ben alt el meu nom tots els llits: El Gran Lectus.
Autor(es): Feliu Ventura, Borja Penalba
