Homenatge a Teresa (En directe)
Com un record d'infantesa sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més bonica
i preciosa.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap i un mocador negre al coll i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans, i la mestra més volguda dels infants.
Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llance un homenatge als quatre vents.
Com un record d'infantesa sempre et recordaré, Teresa, ballant el vals.
Autor(es): Ovidi Montllor
