Lluna

Enric Hernàez

Com una taronja sobre el mar
amb la palmera t’has barrejat
lluna que ahir em semblaves blanca
quan et veia des de la ciutat.

Tu que em portes aires d’altres terres
i sorres blanques del paradís
vull banyar-me amb la teva llum fresca
la llum que banya mons que mai no he vist.

Vola sobre el mar, lluna
vola més enllà, lluna
fes-li un petó de plata, lluna.

Esperaré que arribi el matí
que el déu sol s’aixequi victoriós
de l’eterna i ancestral batalla
i se t’empassin les muntanyes.

Tu has fet néixer tantes cançons
i has estat excusa de tants amors
t’esperaré cada nit
ignorant si t’han conquerit.

Tu que despertes l’home llop
que per qui ignora la nit ets terror
que per el mussol ets el dia
tu que em fas tanta companyia.

Ningú podrà apartar-te del meu camí
ni evitar que llepis tots els racons
d’aquesta estranya taronja blava
i la teva saliva arribi on ella s’amaga.