Joc d'Aigua
JOC D'AIGUA
Al llac de cent nimfees encantades,
Eros, etern en el seu marbre pur,
Porta a la mà les aigües irisades,
Joguina de la llum i de l'atzur.
I en veure-les al vent, assolellades,
Tal volta es diu: -Oh piadós conjur!
Aigües dorments que jeien endebades
Sota la terra o el brostall obscur,
Esgarriades o menysconegudes,
Fetes al dol, per a tothom perdudes,
Jo vull que vinguin per al breu delit.
Les alço, i en la llum renovellaire
Canten, fulguren una estona enlaire,
Sense retret quan cauen tot seguit.
Autor(es): Josep Carner
