Au, jovent!
Au, jovent, deixem la feina,
preparem-nos a sortir,
esmolem de pressa l'eina
per a quan toquen a ferir.
Per donar el seu crit d'alerta
la campana està amatent!
Au, jovent! Via fora!
Via fora, sometent! (*)
Nostres feixes adobades
amb afany hem conreat
fins que, a còpia de suades,
hi hem fet créixer el nostre blat.
Aquell blat ens és la vida,
la família hi té el sostén,
i aquests lladres, en partida,
la collita ens van prenent.
Sense festes hem de viure,
ple de morts està el fossar,
ja ningú gosa somriure
que no acabi per plorar.
Tothom ha de plorar un pare,
un germà, amic o parent,
i els seus matadors, encara,
fent més sang van correguent.
(*) Coses canta "Via fora, som a temps!".
Autor(es): Anónimo, Ramon Muntaner
