Prohibit

Enric Hernàez

Com la realitat pels nens.
com el sexe quan jo era adolescent,
com pel mascle plorar públicament,
com viatjar sense bitllet amb el tren.
Com menysprear el pas del temps,
com caçar extra-esportivament,
com fumar c’est le dernier cri
com el retorn d’Eva al paradís.

Quan cap senyal em barra el pas
surto de l’autopista i et començo a buscar.
Et vull a les fosques, et vull de negra nit.
Jo vull que el nostre amor estigui prohibit.

Com l’evidència del fugitiu,
com la incertesa de l’innocent,
com les raons del delinqüent,
com la por de l’imprudent.
Com per l’àrab l’alcohol,
com pel jueu el pernil,
com per l’anglès el sol,
com enamorar-se del perill.