Per què, Déu meu?
Digue'm per què sempre és tan breu,
ai, Déu meu, un amor;
digue'm per què tan lentament
se'ns esmuny o se'ns mor...
Riu embriagat de vida,
que flueix, i que s'estimba...
Ai, Déu meu...! Per què, Déu meu?
I aquest dolor que em fa malviure
i m'apaga el cor i em buida?
Ai, Déu meu! Per què, Déu meu?
Què se'n farà, de mi, Déu meu?
I de nosaltres i l'amor?
Podem somriure'ns, i desviure'ns,
podem morir-nos d'un record...
Per què, Déu meu? Per què, Déu meu?
Digue'm per què sempre és tan breu,
ai, Déu meu, un amor.
Per què es marceix tan lentament,
si floreix tot de cop?
No ens deixa res, tan sols una ombra
que enfosqueix totes les hores...
Ai, Déu meu! Per què, Déu meu?
Què se'n farà, de mi, Déu meu?
I de nosaltres i de l'amor?
Podem somriure'ns, i desviure'ns,
podem morir-nos d'un record...
Per què, Déu meu? per què, Déu meu?
Autor(es): Iakovos Kambanelis, Manos Hadjidakis
