...I rebusca
Ensopego amb els vestigis del castell
i amb l’aroma de l’heretge a cada pas
i m’escanya un dolç regust de moscatell
perquè em giro, enyorat d’or, cap a l’ocàs.
No es dissipa encara el baf de l’últim bany
pres amb aigües que ens rentaven de present
i amb l’humit i untós silenci de l’afany
quan els blaus esdevenien groc lament.
De les tardes murmurioses de carrer,
només queden cels rogents de llargs ressons
i l’aspror del caqui obscè o del nesprer.
Avui sé que compartíem meravella
(vaig ser jo qui desfermava el joc dels trons)
i el temps llisca i magnifica la rosella.
Autor(es): Sergi Jover, Daniel Sesé
