Tombes ignorades
Fidel a si mateix, per fi l’etern varia.
Les palmes de l’escriba enfonyen el fang cru
del segle aterridor on llops han menjat llop
i l’èxit de la mort ha estat lloat en himnes!
I ells, del vil llinatge del cuc que vol ser hiena
fixaven preus d’afront als mots dels meus difunts
tot proclamant fatxendes la criminal infàmia
ventats pel deshonor d’algun ferment immund.
Oh queixa de la terra ennuvolada i tipa!
Que el nostre tracte amb ells aixequi immens un túmul
que honori, ja per sempre, l’ossada dels vençuts.
Un munt serè que expliqui carnatges increïbles.
Que aquesta pedra, almenys, ens marqui eterna un límit,
pel negre vol dels corbs que encara vola ara.
Autor(es): Sergi Jover, Daniel Sesé
