Xica del monyo lluent
Xica del monyo lluent
i caragols per la cara
et penses que tots et volen
i tu estàs molt enganyada,
xica del monyo lluent.
Xica de llavis humits
i de pell fina i rosada
els teus ulls són com la nit,
el teu cor com la neu blanca,
xica del monyo lluent.
T'has pensat que eres la reina
i no saps que tot s'acaba,
t'has encès com una estrela
i t'apagues com la flama,
xica del monyo lluent.
Xica del monyo lluent
i caragols per la cara
t'has cregut que ell et volia
i era a mi a qui s'estimava,
xica del monyo lluent.
Autor(es): Popular, Eva Dénia, Javier Zamora