La Sandinga
La malaguenya rondenya
ningú no la sap cantar
si no és un marineret
que navega per la mar.
Totes les roses són blanques,
blanques com la meua pena,
si cau la neu de les roses
en el cor sempre me'n queda.
Voldria ser com els arbres
que voregen la vereda,
del cel beuen l'aigua clara
i s'abracen a la terra.
Dones, deixeu la faena
i acudiu totes al port,
que els sospirs dels mariners
ja s'escolten des del moll.
Autor(es): Eva Dénia, Popular, José Luis Porras, Paco Lucas
