Manifest
He decidit que avui no faig res,
n’estic farta de l’estrès,
de l’autoexigència, i total per què?
Guanyar diners, guanyar diners...
No em dóna la gana de llevar-me a les 6.
No em dóna la gana de demanar permís.
No em dóna la gana d’agradar-te a tu.
No em dóna la gana… (Què no us dóna la gana?)
Jo el que vull és cantar!
Jo el que vull és cantar!
Jo el que vull és cantar i viure de l’art!
I és per això que ara sóc aquí,
per dir-vos a la cara que no em penso rendir.
Que ja ho sé que tot està molt podrit,
però sabeu què?
Que estem vius!
Jo el que vull és cantar!
Jo el que vull és cantar!
Jo el que vull és cantar i viure de l’art!
