Muntanya
Enmig de la muntanya estic i ho veig tot de color verd.
Hi ha un ase que somriu i diu, i al fons una estació de tren.
Aaah!
Aaah!
Aaah!
Aaah!
Terra Baixa i Guimerà.
La lluita entre el Bé i el Mal. Un pagès que torna sol:
“Marta, he mort el llop”.
Marta, he mort el llop!
Aaah!
Aaah!
Aaah!
Aaah!
“Els dimonis i les feres que t’esperen en la nit
viuen dins la teva cova, els sents rogir al teu pit?
Que el vel de les estrelles no et distregui, no, de les ombres.
Avui el bosc et será refugi”
La lluna no vol sortir,
però la foscor no em fa por. Tinc la familia a prop,
I amics que fan molt de caliu!
Aaah!
Aaah!
Marta, he mort el llop!
Marta, he mort el llop!
Marta, he mort el llop!
