Terra
Sóc una gota d’aigua.
Sóc un bri de molsa.
Sóc l’arbre que escolta.
Sóc el vent que balla als teus cabells.
Sóc la terra que desperta del domini de la humanitat.
I ara em rebel·lo,
i neix herba fresca de
sota l’asfalt.
I ara em rebel·lo,
i tot torna a començar.
Des dels teus peus a l’Himàlaia
camines la meva pell.
I quan plores,
el mar inunda el teu llagrimall.
Sóc la fera de la selva.
Sóc un incendi natural.
I ara em rebel·lo,
i neix herba fresca de sota l’asfalt.
I ara em rebel·lo,
i tot torna a començar.
Aaah!
Aaah!
I ara m’esquerdo,
i digues per què és que em fas mal.
I ara tremolo,
puc fer venir l’huracà!
Pa parararaà papapara pa pa parararà pa pa para.
Pa parararaà papapara pa pa parararà pa pa para.
I ara em rebel·lo,
i neix herba fresca de sota l’asfalt.
I ara em rebel·lo,
i tot torna a començar.
