Pura ràbia
S'energia va canviant
es dilema obri es pany
per un moment, se desfà
buit per dedins, any rere any.
Si el món és un pedaç,
ja me diràs a qui pertany.
Som lo que mos creim
sa pols que respiram
sense saber bé cap a on anam.
Desorientat vaig caminant
més enllà des mirall.
Cada dia que això passa
s'acumula pura ràbia.
M'estic consumint i desesperant.
Quan me miren, totes ses cares
estan perdudes, a dins sa gàbia
i qued reflectit a un obscur mirall.
Lo que amb es temps se va perdent
des cementeri sorgirà
a poc a poc arrossegat
sense rostre desigual.
Cendra que s'endú es vent,
a sa misèria quedarà.
Fins a on hem arribat
una profanació mental.
Som lo que mos creim
sa pols que respiram
sense saber bé cap a on anam.
Desorientat, emperduat.
Cada dia, a cada passa
s'acumula fúria i ràbia
m'estic consumint i descontrolant.
Quan me miren totes ses cares
estan perdudes a dins sa gàbia
i qued reflectit a un obscur mirall.
Ja ha començat sa maledicció
no mos podrem despertar.
Mos corromprà sa maledicció
fins que tot hagi acabat.
