Quan siguis gran
Quan despertis del son dels infants,
quan te'n vagis i volis per l'espai
i vegis el món, una bolla de fang.
Tot el que volies ser,
tot el que no creix quan fa mal,
quan siguis gran, quan siguis gran.
El somnis que tenies, alguns s'hauran cumplit.
La il·lusió que reflexes no caurà a l'oblid
quan siguis gran, quan siguis gran.
Veuràs que la pluja no basta per treure el passat.
Veuràs que l'hivern ja no existeix.
Veuràs que un any són tres dies,
veuràs que l'estiu és molt més curt
quan siguin gran, quan siguis gran.
Quan la paret que travesses és molt més gran,
quan vegis que tot te cau en dies senars.
Cal que neixis flors a cada instant.
No perdis el teu somriure
quan siguis gran.
