Vol d'àngels
Visc dins
d’un piano de cua
surant a l’oceà.
Després de l’hecatombe,
els vaixells de salvament
anaven plens a vessar.
La mar ha engolit les illes.
Dels supervivents no en sé res.
El silenci de les ones,
arrabassant-me les tecles,
és l’única cançó que conec.
Per això us arriba la melodia
negra d’aquest vent de ponent
bressolant alzinars i pins
al compàs amb què el tsunami
devora nàufrags irredempts,
una música incerta
que els turistes captius
al gueto sumptuós de la platja
interpreteu com un sol menor
d’escuma i llunyania.
Visc dins
d’un piano de cua
surant a l’oceà. Segles fa
que busque un concertista
que al meu cor no desentone.
