En dansa
Cert que mai t’he de buscar, que sempre estàs ací.
Tu has omplit la soledat, la tristesa i el buit,
i no has dubtat, ni un instant, del que eres per a mi; tu eres la llibertat.
Sempre m’has acompanyat, tu m’has donat sentit.
Fas que tot, quan no està bé, canvie d’esperit.
No m’imagine caminant si no és al ritme de la teua màgia.
I sempre en dansa.
Travessar els núvols amb els peus,
Descobrir silencis amb la pell,
Omplir de color la terra i el cel, com en la infància.
Fer fora la por amb moviments,
trobar amb el cos la teua ment,
viure sensacions del foc a la neu, plens d’esperança.
Com en la infància, i sempre en dansa.
I ara que la vida crida “açò és un no parar”,
no imagines quant i com et trobe jo a faltar.
No hi ha res, no hi ha ningú que em faça sentir la teua nostàlgia.
Seran bons, seran valents, seran com han de ser.
No per ells he de canviar ni un gir, ni un bot, ni un gest.
No sé viure sense tu, per més que arriben sense fre els quaranta.
