Dolç comiat
Desperta,
des del llit aquí observant
veig com plou pluja de fang
la bugada emmarronant
la roba color cautxú.
I que bé,
que cofoi/a aquí cantant,
ara que ja no hi ets tu.
Dempeus,
la nevera, observant
tot és buit, és erm és blanc,
fins les cuques tenen fam
i a més estic en dejú.
Ideal,
un tequila i celebrant
celebrant que no hi ets tu.
Jo sé
que la lava també que crema….
Sacseig,
una esquerda va avançant,
és el sostre xerricant
l’edifici tremolant
terratrèmol oportú.
Celestial,
el meu ànim va pujant,
pensant que ja no hi ets tu.
Jo sé
que la lava també que crema,
que allà on passa deixa cendra….
Al cel,
pluja àcida i tronant
les estrelles es desfan
cràters es va aixecant
regant tot de gas grisú.
I fetén,
rioler/a aquí ballant,
perquè sé que no hi ets tu.
Jo sé
que la lava també que crema,
que allà on passa deixa cendra
però que abona un nou futur!
I que bé,
que cofoi/a aquí cantant,
ara que ja no hi ets tu.
