Traces mòrbides
Traces que dibuixen formes dins del buit
i doncs són trames enllaçant camins, vessants
mars, de lliçons banals que esguerren tant els
anys, aixecant castells on dins és erm
Tractes entre lladres, un conjunt de déus
com sona el tacte que m’atança una cega veu
mans, invocant els fils que endrecen uns pocs
anys, on l’idil•li és cert tot i poder trencar
Un llaç, on un parany
un llac, de negre asfalt
un llamp, com llum canviant
Allau d’engany i traces mòrbides
enginy obac, façanes cròniques
