Obre la porta
Obre la porta dels somriures de les il·lusions,
De l’aventura que portaves dins el cor
La bogeria que em deixava ser qui sóc,
que no em privava quan es feia fosc,
Obre la porta per reviure la nostra passió.
Ja ha arribat l’hora que tu puguis tornar a somiar,
Brindis a l’aire i que tot torni a començar.
Obre la porta dels somriures de les il·lusions,
De l’aventura que portaves dins el cor
La bogeria que em deixava ser qui sóc,
que no em privava quan es feia fosc,
Obre la porta per reviure la nostra passió.
Volem sobre les cases naufragades en el temps
la melodia que ressona pels carrers,
La llibertat de viure amarrats als sentiments,
que només natres coneixem.
La lluita contra l’odi rere l’ombra del present,
I les banderes que s’onegen amb el vent,
Els ulls il·luminats la ment oberta al moviment,
i l’esperança a flor de pell.
Camina sense por amb el cel ple de colors
La pluja fa els dies millors
Camina sense por amb el cel ple de colors, ai de colors.
Obre la porta dels somriures de les il·lusions
De l’aventura que portaves dins el cor
La bogeria que em deixava ser qui sóc,
que no em privava quan es feia fosc,
Obre la porta per reviure la nostra passió
