Ombres
Ombres
que no ens deixen moure.
Ombres que ens destorben
i embruten tots els bells paisatges.
Creixen
com més vols allunyar-te’n.
Serà millor enfrontar-se
a tota la foscor que ens tapa el cor
i deixar que la bellesa ho empleni tot
sense cap control.
Orfes
d’un món ple de promeses,
de cels intransitables.
Tens xops els somnis i els miracles.
Viure
vides inventades.
Són pròpies o imposades?
Penetra tot l’enyor del que no som.
Pots deixar que la bellesa ho empleni tot.
No hi ha res millor.
Autor(es): Jordi Gasion
