Adeu, Martina
Adeu, Martina, adeu.
Et trobaré a faltar,
potser no tant com et mereixes,
potser molt més del que tu penses.
Adeu, Martina, adeu.
Recordes la veritat?
Quan era jo, volies l’altre;
quan vaig ser ell, vas escapar-te.
Adeu, Martina, adeu.
Quin clot que m’has deixat.
Hauré d’aprendre a desatendre
el meu orgull i així comprendre’t.
Adeu, Martina, adeu.
Recorda’m de tant en tant
que vam ser eterns en un desembre,
quan creure en tres era per sempre.
Adeu, Martina, adeu.
De cop som dos estranys.
Alcem fronteres, marquem els marges,
no tinc coratge de tocar-te.
Adeu, Martina, adeu.
Carai, quin goig que fas.
Enyoro el tacte del novembre
en el meu coll, en el teu ventre.
Adeu, Martina, adeu.
Qui li anirà a robar
els lilàs blancs a la primavera?
No vas ser tu?
Doncs digue’m qui era.
Autor(es): Jordi Gasion
