Camí del sud
Camí del sud et creus que tot es veu mes clar,
però saps que a vegades el sol et pot cegar.
De la teva ma per poder avançar,
però no tinc gens clar a on estem anant,
i no sempre amb llum, és com aprenem;
és a dins la nit que hi ha la veritat.
Que bé m’escau això, tornar a sentir-me viu,
i no miro enrere, no vull sentir el dolor.
Aprenent a fer, viatjant per tot arreu,
omplint els meus ulls estímuls incessants.
I el vent m’amenaça, ell ho te més clar,
i el cor em sotraga; què em deu voler dir?
Quin miracle aquest, tornar-nos a trobar,
tot i haver fet trampes, més del que tu saps.
Ocupant el temps, venint-te a buscar,
anestèsia dolça per desconnectar.
I el vent m’amenaça, què em deu voler dir?
I el cor em sotraga, ell ho té més clar.
I la pluja em rentarà.
I amb el sol m’assecaré.
Endavant un dia més.
Endavant un dia menys.
Potser em sento alleugerit
de poder mirar als ulls
a tothom que ja no hi és,
i poder sentir-me viu.
Pels amics perduts.
Pels amics perduts.
Autor(es): Jordi Farreras
