La taula del costat
Què vols que et digui
si ja no podem tenir un sopar
romàntic i especial?
Què vols que faci
si quan et parlo
mires a un costat
i no sé què estàs pensant?
Dius que no n’hi ha per tant;
que només miraves si a la carta
hi havia humus d’alvocat.
I Després em mires als ulls.
Jo també et miro com puc.
Perquè tinc un vel negre al davant.
Sento que ha mort tot el que hi ha
entre el teu plat i el meu plat;
i això que el restaurant és un vegetarià.
I van passant els meus anys.
(Els teus anys).
I van passant els teus anys.
(Els meus també).
I ens adormim cada nit
pensant que tot això és el que hi ha.
Hi ha un encanteri
que et deixa adormit per sempre.
És un misteri
que no podrem resoldre mai.
I es repeteix al restaurants
amb bombetes molt modernes
que semblen molt velles
i ho fan tot bonic menys la parella
que mira la carta o el mòbil
per inèrcia i no saben ja de què parlar.
