
Estic per tu
És tan difícil sentir el vent, quan tens un bloc de pedra dins la teua ment.
I respires, i maldius el que vas dir.
És tan difícil recordar el que rondava per la ment d’aquells vells nens.
I et castigues, pressionant per fer tornar, un fum de carícies, i saps molt bé:
Que estic per tu.
Que estic per tu.
Que estic per tu.
Que estic per tu.
Ja veus què fàcil és somiar. Tot amb tu es torna més i més real.
I ara voles, contemplant el que has creat.
Ho has aconseguit, pel món viatjant. Recorrent llocs llunyans amb gent interessant.
I ara admires els missatges més humans. Dins d’una botella, on podràs llegir:
Que estic per tu.
Que estic per tu.
Que estic per tu.
Que estic per tu.