Vianant vora la mar
Vianant vora la mar,
prega pels marins que arriben;
si veuen l’estel dansar
moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot,
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Vianant, no parlis, no,
que l’oreig l’acosta, i mira
que et prendrà l’amor senyor
—que el mariner ja sospira.
Autor(es): Joan Salvat-Papasseit, Enric Hernàez
