La vella cortesana
La vella amistançada del pirata
ja no té pell per fúria ni reclam,
ja no du el blau marí ni l'escarlata,
ni vénen prínceps a llançar-li un ram.
Però, si el tems amb la metzina ingrata
de l'arbre verd escanyolí el fullam,
la rebel·lia de la dona esclata
i el pensament fulgura com un llamp.
I a la tèbia dolçor del pleniluni,
ajaçant en el llit del seu dejuni
l'escorrialla trèmula del cor,
es lleva l'abrigall i s'extenua
i llangueix, cargolant-se tota nua,
només amb les besades del record.
Autor(es): Josep Maria de Sagarra, Ovidi Montllor
