La calma de la mar [o No et fiïs mai de la calma]

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Versió de Josep Maria Espinàs:

Quan jo tenia pocs anys
el pare em duia a la barca,
i em deia: —quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma!

Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!

Ai, fill meu, quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l'hora més impensada.

Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!

La mar semblava un mirall;
la lluna plata semblava.
— Això serà el temporal
d'una nineta encantada.

Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!

L'arbre n'és un tros de pi,
la barca una post corcada;
els rems en són afegits,
que d'un pam no fan a l'aigua.


Versió de Marina Rossell:

Quan jo en tenia pocs anys
el pare em duia a la barca,
i em deia: "quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma".

Bufa, ventet, bufa ben fort,
hissem la vela que anem a port.

Mentre anàvem navegant,
el pare mai no en callava,
"mira lo que estem passant
que ho passarem més vegades".

"He estat un home valent
i no he girat mai la cara
quan he sentit en la pell
l'urpa de la torbonada".


Autor(es): Popular catalana

Las canciones más vistas de

Popular catalana en Diciembre