Madona Isabel
Dotze cavallers,
dotze camarades
són anats a Tremp
a robar una dama.
La troben ben prest
soleta i bonica
bordant mocadors
de melancolia.
Madona Isabel
trista feu la cara
trista de tristor
i de malaurança.
Mon pare no hi és
ni tampoc ma mare;
són a l'Aragó
que volen casar-me.
Madona Isabel
heu de ser robada
quan la negra nit
colgui les teulades.
Robada vull ser
si el lladre m'agrada;
a la mitja nit
sent fressa a la cambra.
A fora el carrer
les ombres callades
travessen la nit
com fosques campanes.
Amb capa d'argent
ja l'han abrigada;
quan són al raval
topen amb son pare.
Cap a on aneu
amb aquesta dama?
Tireu per avall
que no us hi demanen.
Arribant a Ponç
ne troben sa mare.
On vas, Isabel?
On vas, dissortada?
Amb aquests fadrins
que mi m'han robada;
més m'estimo això
que ser mal casada.
Amb un vell xaruc
per desig del pare
que només em vol
per tenir-me a casa.
Baixa de cavall
i marxem plegades;
demà a missa iràs
per a confessar-te.
No tornaré, no
no vull tornar a casa
per perdre l'amor
en cuina i bugada.
Autor(es): Popular catalana, Joan Ollé, Marina Rossell
