La pastora
Déu vos guard, Josep
i la vostra esposa;
m’han dit que teniu
un Noi que no plora.
Ai, Josep; vostre Fill
m’enamora, tan petit;
tan petit i mai plora. Ai, Josep!
Si em voleu llogar,
sóc una pastora
vinguda de poc,
no en fa gaire estona.
Jo bressaré el Noi
i li faré sopes;
si em voleu llogar,
no em feu cerimònies.
Jo no tinc parents
ni altre que m’aboni,
vinc de l’Orient,
vaig cercant senyora.
Jo bé sé cosir
fer la feina bona;
fer puntes, no en sé,
perquè sóc pastora.
Digueu vós, Josep,
i també la senyora,
que quan em convé
no sóc dormidora.
Amb això quedem:
jo d’aquí a una estona
tornaré a saber
de vós la resposta.
Així, adéu-siau
amb la vostra esposa
i rebeu tots dos
mil enhorabones.
Autor(es): Popular catalana
