El desembre congelat
El desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor,
d’una ro-, ro-, ro-,
d’una -sa, -sa, -sa,
d’una ro-, d’una -sa,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitja nit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una be-, be-, be-,
d’una -lla, -lla, -lla,
d’una be-, d’una -lla,
d’una bella aurora
que el cel enamora.
El mes de maig ha florit,
sense ser-ne, encara,
un lliri blanc i polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de llevant fins a ponent
tota sa, sa, sa,
tota dol-, dol-, dol-,
tota sa, tota dol-,
tota sa dolçura
i olor, amb ventura.
Arribaren els tres Reis
amb gran alegria,
adorant el Rei del cel
en una establia,
oferint-li tres presents,
com són or, mirra i encens,
a la Ma-, Ma-, Ma-,
a la -re, -re, -re,
a la Ma-, a la -re,
a la Mare pia,
la Verge Maria.
Amb alegria i amor
celebrem el dia,
que ha nat el diví Senyor
en una establia.
Si no tenim més tresor,
oferim-li el nostre cor,
tota la, la, la,
tota fi -, fi -, fi -,
tota la, tota fi -,
tota la finesa
de nostra pobresa.
Autor(es): Popular catalana
