Les noies que passen

Josep Maria Espinàs

Noies pures, noies que passen molt lluny
i sentir el cor com retruny;
Noies vives com una espiga a ple juny
i no tenir força al puny.

Amors fallits,
amors absurds
mai no collits.

Noies clares amb una rossa a la mà
i ni gosar-les mirar;
Noies fosques que qualsevol s’endurà
i enamorar-se’n envà.

Noies tristes, noies que volen consol
i seguir enllà sempre sol;
noies joves que estimen un rossinyol
i tenir el cor ple de dol.

Noies, noies que vaig trobar-vos ahir,
no me’n podré mai guarir;
Noies, noies que he de trobar-vos demà,
no us atureu en passar.

Quan passareu,
no us atureu,
no...