Absència
Tan fonda, amiga meva, tan estranya
la distància de mar!
I tan alta i tan blanca la muntanya gelada
on va el meu sentiment!
I aquesta soledat que m'acompanya,
trista i fidel, entre la gent!
Si ets en mon somni tan viu, tan clar
que percebo la fressa del trepig,
que sento el teu alè en el meu rostre
i el sabor de tants besos entremig.
Com és possible que l'absència encara
no hagi cedit, vençuda pel desig?
I aquesta soledat que m'acompanya,
trista i fidel, entre la gent!
Refent la teva imatge
amb el cisell blaníssim de l'enyor
i de nit t'arriba el més pur de mi.
Autor(es): Pere Quart, Jaume Compte
