Cançó de carrer
Quan tindré cinquanta anys
no vull ser com el pare:
cansat i sense fe,
renec o riallada;
treball embrutidor,
futbol cada diumenge,
el tuti al cul d'un bar,
tabac de vuit pessetes.
La televisió
que ofega la paraula,
i banys en un mar brut
quan vénen les vacances.
La mare un escarràs:
la plaça i la neteja;
i els meus germans petits:
escoles de mals mestres.
Quina buidor! Potser
només viuen de veres
els qui moren matant
al carrer o a la guerra...
Apòstols i cabdills
llenceu el crit d'alarma!
Savis, tècnics, obrers
forceu les vostres màquines!
Genis de totes arts
embelliu la croada!
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els mísers i els vençuts
ramada innumerable
esperem i engrossim
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps!
Encara, encara, encara.
Destruirem un món
estúpid i sense ànima!
Cavem els fonaments
d'una vida més alta!
Autor(es): Pere Quart, Ramon Muntaner
