De manars i garrotades [o Valencianes de l'U i el Dos]
El preu que es paga per a viure.
El preu que es paga per a viure.
Quan més pobre ix més car.
Quan més ric el preu és lliure.
Pots pagar o no pagar.
Per a pagar o no pagar.
Quan més pobre, ix més car.
Com que la cançó és per a viure.
Com que la cançó és per a viure.
No volem violentar.
Ni en la solfa ni en l'escriure.
Als qui ens han de perdonar.
Als qui ens han de perdonar.
No volem violentar.
Qui perdona certes coses.
Qui perdona certes coses.
Té la vara del manar.
I depèn de com et poses.
Més o menys t'ha de pegar.
Més o menys t'ha de pegar.
Qui perdona certes coses.
De manars i garrotades.
De manars i garrotades.
Ja n'estem fins dalt del cap.
I amb aquestes "valencianes".
Ens volem manifestar.
Ens volem manifestar.
Ja n'estem fins dalt del cap.
I ara per acabar.
I ara per acabar.
Demanaré l'amnistia.
La justícia i llibertat.
I el dret a l'autonomia.
Oïu-nos en alegria.
Verge dels Desemparats.
Autor(es): Ovidi Montllor, Popular valenciana
