Fons primigeni
Fons primigeni, fosc; inviolable...
Miro l'obert: llacs d'aire, negra mar
constel·lada de llums. Oh fars intermitents
que esquinceu la tenebra. Com es mouen
els arbres aquí prop, i jo, que lluny,
perduda per quins àmbits? On quedar-me,
si sóc només un arbre d'aèries arrels?
Autor(es): Joan Vinyoli, Rafael Subirachs
