Deu-me una santa
Deu-me una santa, en que no sigui al dogma,
a qui pugui pregar: Jo pecador d'amor;
deu-me una santa que hagi estimat força,
que per pregar-li calgui un bes i una cançó.
La santa aquella que, en donar almoina,
si els seus ulls et ferien t'embraçava el coll,
i era el seu tast com la més fina noia
i al coixí del seu pit hom havia el son dolç.
Aquella santa sempre bella mossa;
no havia mendicant que no li fos devot:
era tan clara, blanca, fresca i jove
com nata de primala i com un veire nou.
Jo hi aniria (de matí), en 'quella hora
en què deixo l'amigà abans no surti el sol,
quan a l'església obririen la porta:
—duria l'estampeta arran, arran del cor.
Autor(es): Joan Salvat-Papasseit, Rafael Subirachs
