Bitllet de quinze
l'autómnibus
correcte
ara acull al nadó amb la dida que el porta
el nadó és més petit que la mamella d'ella
més petit i més bru:
-tot ell sembla una O
de joguina que riu
(la mare deu ser prima
-bella com un obsequi!)
a dintre de l'autòmnibus el nadó té l'olor de la llet matonada
jo penso en aquell temps
que
anant a cercar pa
em menjava la torna si era coca ensucrada
vet aquí que -altre temps-
jo també era un nadó
de cop me feia gran
i em duien al fotògraf
-recordeu el retrat on sóc dalt de cavall
un cavall arrogant
alt i net
de cartró:
i era com al cartell de l'Obiols-
aquell que diu:
JA SOU
DE L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA
DE L'ENSENYANÇA CATALANA?
vet aquí que la dida
en amagar-se el pit
ha regada la cara a un senyor de l'autòmnibus
semblava aquelles fulles escurades de nata
Autor(es): Joan Salvat-Papasseit, Toti Soler
