La balada de Josefina
A la plaça de la Savanne, de Fort de France (Martinica), enmig de vuit enormes palmeres, hi ha un monument acadèmic i solemne, a la memòria de Josefina Tascher de la Pagérie, criolla de la Martinica, casada amb el comte de Beauharnais i, un cop vídua del guillotinat aristòcrata, casada de nou amb el general Bonaparte i, per fi, emperadriu dels francesos. Com el cos de Josefina fou repudiat i confinat a la Malmaison, per Napoleó I, el seu monument fou repudiat i confinat a la Martinica per Napoleó III.
Maquillatge que no perd,
carn sense ànima ni espina;
palmeres, deliri verd
que la mandra despentina.
Engomats galifardeus,
estam, cotó i mussolina;
grinyols, sospirs, mitges veus,
polpa i nacre de petxina;
fortuna que compta a ull,
pulmons sense gens d'orgull
i, dret, en el batibull
l'emperadriu Josefina.
Colònia, acrobàcia, set,
estridències en sordina;
ocells de ronc i xisclet,
disfressats de purpurina.
Borratxeres a tot gas,
ventres com sacs de farina;
badocs amb un pam de nas,
valents amb sang de gallina;
calor, misèria i excés
i, com un record només
del que no és -però és-,
l'emperadriu Josefina.
Goletes, ocre i cafè
en la blavor ultramarina;
flors que cremen com un ble;
menta, conyac, mandarina
en la seda del madràs,
i el xal i la crinolina,
que es decanten en un pas
de troballa clandestina.
I a l'hora de rom i mel,
abraçades sense anhel;
i, rígida, sota el cel,
l'emperadriu Josefina.
Guitarra, angúnia, suor,
i aquell ase que camina,
i els qui tornen del cotó
a cavall de la benzina,
obrint la boca a tot drap
amb dentadura canina
i anant seguint amb el cap
els ais d'una mandolina...
Colònia, pena i atzar,
moixiganga militar;
i, sola, de cara al mar,
l'emperadriu Josefina.
Des les glòries, els oblits;
de la historia, ni propina.
De Wagram i d'Austerlitz,
Moscova o la Beresina,
aquí ni record ni fum!
Banana, papaia, quina
i mangos amb un perfum
d'essència de trementina
Aquí el sospir apagat
la matriu sense combat
i el teu plor inutilitzat,
emperadriu Josefina.
Mulates, adéu-siau;
adéu, ciutat de llustrina;
adéu, genives d'esclau
i nervis de gelatina.
Encarat al soli teu,
on la palmera s'inclina,
el diré, criolla, adéu;
adéu, criolla divina,
tan pàl·lida i espectral,
tan rosa de sucre i sal,
tan tristesa tropical,
emperadriu Josefina.
Autor(es): Josep Maria de Sagarra, Toti Soler
