Poema per a l'exposició Apel·les Fenosa (Figurina d'argila)

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Dolça forma, que una esperança
violenta ha pres als destins;
mica pura de terra, dins
un buit de llum dibuixant-se.

La seva solitud (amor!):
atònit un record et mira
des del temps massa ple, que gira
entorn del teu fràgil Ilangor.

Ja més simple, com t'hi podries
reconèixer? Tu no canvies,
dura als somnis com a la mà.

No comprenen què et pot armar
amb un tan innocent imperi;
però és nostre tot el misteri.


Autor(es): Carles Riba, Ovidi Montllor, Toti Soler

Las canciones más vistas de

Toti Soler en Diciembre