Sota els astres del jazz
Uns entenien el jazz,
l’argenteria volava.
Lladres d’astres i de jazz,
així érem tots plegats,
així érem tots plegats.
Sota dels astres del jazz
corbates fora de lloc,
nois que imitaven el jazz,
així érem tots plegats,
així érem tots plegats.
Sota dels astres del jazz,
però quanta nit ha passat!
Marisa, desperta’m, abraça’m!
Ha estat un somni fortíssim!
Les dones odiaven el jazz,
però no s’entén el motiu.
Da da da.
Sota dels astres del jazz
un home mico camina.
O, potser balla, qui ho sap?
Da da da.
Dos mil enigmes del jazz,
però ja no s’entén el motiu.
I el temps que és fet tot d’estones,
mots encreuats, enigmàtics.
Sota la lluna del jazz.
Da da da.
I whispered I love you.
Yes, sir.
Autor(es): Paolo Conte
