Polonesa

Marina Rossell

Bona nit, amada meva,
he d'anar-me'n bosc enllà;
no surtis a la finestra
que els teus ulls em faran mal.

Amor meu, has de comprendre
que els arbres m'estan cridant,
no em puc quedar a casa teva,
m'esperen els meus companys.
No em puc quedar a casa teva,
m'esperen els meus companys.

Lluna trista entre les branques
de la quietud del bosc,
sento com borden els gossos
però, amor meu, no tinguis por.

Quan hagi acabat la guerra,
un bonic dia d'abril,
tornaré a la teva casa
i passarem junts la nit.
Tornaré a la teva casa
i passarem junts mil nits.

Si no vinc per primavera
tu, germà, hauràs de llaurar,
i el meu cos cobert de terra
nodrirà els nostres camps.

Un matí a trenc d'albada
pren una garba de blat
i abraça'l, estimada,
estreny-lo fins fer-ne pa.
i abraça'l estimada,
sóc la vida d'aquest blat.