Peix enamorat

Marina Rossell

Aniré a visitar els crancs,
passaré per casa del lluç
i a la tarda i tota la nit
nedaré lleuger dels rocs a l'avenc.

Adéu, algues de vellut, corrents tan tebis,
adéu clarors trencadisses, adéu bressol, adéu.

No viuré més d'aquí, em falta l'aire.
Me'n vaig prop del sol i la terra,
les espines em travessen les escates
i els ulls i els dits em cremen
i em puja el pols.

Pocs dies plega el sol que el vell no canti;
les ones vora la platja us ho diran
si bé n'escolteu el so.

Diu tan dolces raons de sal i escuma
que prem les entranyes de l'aigua,
i un gran peix malferit per l'enyorança
s'atansa fins la terra
i se'n fuig del mar.