Vitralls

Marina Rossell

Com si fossis aquí encara,
jo vull omplir la meva casa amb el teu so,
amb l'olor que he guardat
incrustada en els rajols.

Quan els finestrons eren d'or
si tu els obries perquè entrés, ardent, l'amor.
Quan el temps no fou temps,
sinó un cos embolcallat pel teu cos.

Com si fossis aquí encara,
jo pensaré la meva casa amb el teu crit,
amb la llum que he estimat
pels vitralls del teu record.

Quan tot el plaer fou la pluja,
que netejava la brossa del cor del món.
Quan el temps s'esvaí
i sols restaren les imatges del teu buit.